|
|
|
Balenyà era inicialment el nom d'una gran propietat rural creada arran de la repoblació del país o calcada potser de l'antiga organització romana, una vil•la com les Vall-ossera, Vinyoles. Seva. l'Ollic, que va tenir la sort de donar el nom a la parròquia, creada a un extrem de la seva propietat, i per això ha perdurat i fins ha pres nova vitalitat i polèmica en els nostres dies, quan s'ha volgut desplaçar el nom del seu lloc d'origen a un indret creat fora del seu terme.
S'esmenta, com hem dit, per primera vegada l'any 955, quan va fer testament, el 12 d'octubre, el sacerdot Sunyer, de qui foren marmessors el seu parent, el sacerdot Oriol, el seu nebot Gotmar i un tal Nevolan. Sunyer era un home forca ric que tenia una casa a Vic, cases a Artés i terres a Balenyà, a Sallent, a Collsuspina, a la Madriguera de Taradell i en altres indrets.
D'aquest testament es conserva l'original a I.'Arxiu Capitular de Vic, cal. 6, doc. 659 i ha estat publicat fa més de 10 anys (Junyent. 1980, doc. 289, pàgines. 240-241).
Sunyer hi diu que deixa a Sant Pere de Vic la vinya que té al lloc anomenat les Valls in villa que vocant Balagnano i més endavant diu també que deixa a l'església de Sant Fruitós (ad domum Sancti Fructuosi) la terra que té a l'indret anomenat Arca, al lloc que en diuen Espina, de manera que ho tinguin durant tots els dies de la seva vida el seu nebot Gotmar i el germà d'aquest, Sunyer, que era clergue, amb la condició que donin els seus rèdits a Sant Fruitós.
Sunyer era un sacerdot, potser canonge de la Seu de Vic i tenia, com hem vist, una vinya a les Valls i terres prop del lloc anomenat Arca de l'Espina o Coll d'Espina, avui dia Collsuspina.
El mot arca equival a dolmen o sepultura antiga, i consta que hi havia i hi ha restes, encara, de velles sepultures al redós del mas Espina i del Poblet de Collsuspina. També seria temptador suposar que el Gotmar que és marmessor i hereu del seu oncle Sunyer, pogués ésser el que va donar el nom al mas Gotmar, situat a tocar el terme històric de Balenyà, dintre el municipi de Moià. però de la parròquia de Collsuspina, prop del qual es troben les restes de l'església pre-romànica de Santa Eugènia del Gomar. Aquest lloc és anomenat monte de Gotmaro en un document del 1079 (A.C.V. Dot. Antiquarum, fol. 120) i surt novament citat en la delimitació que dóna l'acta de Consagració o dotalia de Sant Fruitós de Balenyà del 1083. amb el nom de podio Guotmari, com a inici del terme septentrional o de la part nord del terme parroquial antic de Balenyà.
El document del 955 esmenta per primera vegada la vila rural de Balenyà. però això no vol dir que no existís de molt temps abans igual com l'església de Sant Fruitós: aquesta, en concret, consta el 12 de març del 948 quan, en fer testament l'arxilevita o ardiaca Guadamir, propietari de grans béns a Vilageriu, L'Aguilar. Munter. Sant Cugat de Gavadons. o sigui, de terres al veïnat de Balenyà, deixa un bou a Sant Fruitós. (Arx. Cap. Vic., Cal. 9, Episcopal. I, 50, Junyent 1980, doc. 246. pàgines. 208-209).
I 'església de Sant Fruitós torna a ésser esmentada el 959 quan rep una altra donació de la dona Tructel•la. també a Collsuspina, però a la part de Tona, i la vil•la de Balenyà ho és de nou el 25 de marc del 983 quan un home anomenat Bellit. que té terres a Barcelona. Badalona, Santiga. Granollers, Sentmenat, Granera i el Pla de Bages, diu també que deixa al monestir de Sant Cugat tot el que té al comtat d'Osona, in vil•la Balaniano vel in eius termino. No especifica, però, en què consisteixen aquests bens (Cartulari Sant Cugat I. doc. I SI. pàg. 126). ("al fer notar que aquí cl mot Balenyà serveix ja per designar un territori o terme concret.
De la vil•la de Balenyà al casal de Balenyà
Una vil•la medieval, com ja hem indicat, era una gran propietat territorial amb una casa més important que li donava nom i amb altres cases menors que depenien d'aquella i conreaven les seves terres; així eren almenys les vil•les o vilars que es repartien al nostre país. En principi era una organització calcada de l'època romana i és molt probable que moltes vil•les, sobretot les dels sectors més romanitzats del país, tinguessin el seu origen en època romana, tal com confirmen les troballes i excavacions fetes en antigues vil•les del Maresme i del Vallès; sembla, però, que a l'època medieval es va copiar només la nomenclatura de les antigues propietats romanes i que les vil•les medievals eren molt diferents en extensió i fins en organització. La documentació més antiga de casa nostra parla de vil•les, vilars i vilarets, aplicant aquests noms a realitats molt diverses.
La famosa acta de consagració de Sant Martí de Congost o d'Aiguafreda de Dalt. del 5 d'agost del 898, dóna una llista de les vil•les o vilars que integraven la parròquia d'Aiguafreda i dels tretze vilars que formaven la parròquia inicial de Santa Coloma o de l'actual vila de Centelles, de la qual depenien les terres on més tard es varen crear les parròquies de Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Valladaneu i Sant Quirze Safaja. S'esmenta també com a subjecta a l'església de Santa Coloma la vil•la o Vilar de Valle Orsaria o Vallossera, que més tard formaria la parròquia sufragània de Sant Mamet i es vincularia a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. No s'esmenta, en canvi, ni la vila ni cap casa o Vilar de la parròquia actual de Sant Frucitós, com són les viles de Rovanyà, Vila de Cols, de Balenyà o de Fontderola, que sortiran en la primitiva documentació local dels segles X i XI, la qual cosa es podria interpretar, o bé com que no existien o, més probablement, com que aleshores ja funcionava amb independència la parròquia de Sant Fruitós, la qual ja estava plenament organitzada el 948, mentre que la resta de parròquies que es crearen dintre del terme del castell de Centelles apareixeran totes entrat el segle XI.
En un pla d'hipòtesi o d'explicació raonada, creiem que a finals del segle IX o a inicis del segle X es devia organitzar de nou la parròquia de Sant Fruitós, un cop recuperada la Plana de Vic i allunyada la por de noves invasions àrabs. Si parlem d'organitzar de nou és perquè és molt probable que hagués existit amb anterioritat, com ho indica el seu —o seus— titular/s. Sant Fruitós i els seus diaques Auguri i Eulogi, que foren uns màrtirs de Tarragona del segle 111, molt venerats a casa nostra des d'abans de la invasió àrab.
l'església es va organitzar en un extrem de la vila rural de Balenyà, que consta ben documentada cl 955, no com a Vilar sinó com una vil•la o gran propietat, erigida en un petit puig al fondal o vall de l'inici del riu Congost, entre els masos Atalaia i Homet i al marge esquerre del riu o riera. Aquest puig, que s'aixeca entre conreus i bosc i que és conegut amb els noms de Puig o Serrat Rodó, Castellot de L´Atalaia o Fuig de L'Alsina, no guarda avui dia restes visibles, a causa de la depredació que hi féu la gent per aprofitar les pedres, com succeí encara no fa 15 anys per darrera vegada; les excavacions que alguns afeccionats hi han fet i la forta vegetació que el corona n'amaguen els pocs vestigis que hi resten. Un gros clot artificial que corona el seu planeu indica el lloc on s'ha excavat i tret la darrera pedra; pels vessants, però, es veuen teulissos i restes de ceràmica que són sempre els darrers testimonis de les velles ruïnes.
La vila rural o gran propietat de Balenyà s'estenia des del Barbat o antiga casa forta de Montbarbat, fins a Rovanyà i Fontderola i, per tant, comprenia tota la vall de capçalera del riu Congost. Coneixem aquests límits perquè és aquest l'àmbit de les donacions que els Balenyà o família propietària de la vila van fer al monestir de Sant Llorenç del Munt, situat a l'entrada de les Guilleries, en un extrem del municipi de Sant Julià de Vilatorta, monestir del qual ells foren grans protectors.
No queda pràcticament res de l'antic Casal dels Balenyà, perquè els seus senyors deixaren de tenir-hi residència a mitjan segle XIII i els seus successors, els Vilagelans i Malla, ja no es responsabilitzaren del casal i acabaren venent-lo al prior de l'esmentat monestir de Sant Llorenç del Munt el dia 3 de desembre de 1365. El monestir de Sant Llorenç, que des del segle anterior tenia com a centre dels seus dominis de Balenyà la casa o antiga fortalesa del Puig, situada no lluny del Casal dels
Balenyà, no en va prendre cura. i per això aquest es trobava ja en ruïnes o rònec al segle XV.
Els Balenyà foren senyors domanials o propietaris alodials de la vil•la de Balenyà, però no en tingueren la jurisdicció. Només cobraven sobre les terres del Casal i, en els masos que es l'eren dins la seva gran demarcació, els censos, drets, prestacions de jornals i altres atribucions derivades de la propietat senyoria!; no tingueren en canvi la jurisdicció o el poder i autoritat de governar, administrar, legislar, posar en execució les lleis i aplicar-les i, sobretot, el dret de sancionar els qui no les complien. Aquestes facultats que s'inclouen en la paraula jurisdicció competien inicialment als reis francs i als comtes delegats seus, i aquests els varen cedir als senyors del castell de Centelles, de manera que la gent de Balenyà, com la major part de la població medieval, depenia de dos senyors: dels Balenyà com a senyors immediats de les torres i del senyor del castell de Centelles, com a senyor superior o jurisdiccional.
La família Balenyà
Sembla que la família Balenyà té com a primera anella coneguda un Adalbert que actuava en documents referents a Tona i el Brull, entre el 1064 i el 1071, del qual seria descendent Miró Adalbert, el primer signant, junt amb el seu germà Guilabert. de l'acta de Consagració o dotalia de Sant Fruitós de Balenyà, del 1083.
L´any 1094 Miró Adalbert, amb la seva esposa Verna i els seus fills Ramon i Bernat Miró varen donar a Sant Pere de Vic el mas Homet, de la parròquia de Sant Fruitós i una peca de terra que tenien prop del castell d'Aguilar, al pla (A. C. V. Llibre Dot. Antiq. foli. 113-113 v.)
Creiem que és un descendent dels anteriors el Berenguer Ermengol que havia mort el 1117 i que era senyor de cases de la sagrera de Sant Fruitós de Balenyà i d'altres extensos béns de la parròquia de Sant Fruitós. Va succeir, en els béns de Berenguer Ermengol, el noble Guillem, el primer que fa servir el cognom Balenyà i que surt documentat entre el 1131 i el 1154.
El 16 de febrer de 1131 Guillem I de Balenyà va inaugurar la generositat o dels senyors de Balenyà envers el monestir o Priorat canònica de Sant Llorenç del Munt fent-li donació, conjuntament amb els seus germans Berenguer i Bernat, del mas Rualles, de Vilanova de Sau; disposà que volia ésser enterrat en aquest monestir morís allà on morís; si moria fora d'aquesta contrada volia que els canonges de Sant I Llorenç anessin allà on es trobés el seu cos. junt amb els seus amics, i cl portessin a enterrar a Sant Llorenç (original a L'Arxiu Diocesà de Vic. Fons de Sant Llorenç del Munt).
Com ens diuen els documents relatius a aquesta família, els Balenyà posseïen sota el monestir de Sant Llorenç la Domus o Casa forta de Planeses, on hi ha l'actual mas de la Verneda de Sant Feliu, i també posseïen a les Guilleries béns a Osormort, Sant Feliu de Planeses, Castanyadell i Sant Andreu de Bancells.
Guillem I de Balenyà es va casar amb Dolça i surt en molta documentació de la seva època actuant amb la seva esposa, fins cl 1154. Entre les moltes notícies recollides sobre aquest personatge el trobem el 1133 actuant d'àrbitre junt amb Bernat de Gurb, por part del bisbe i capítol de canonges de Vic. en una discussió que aquests sostenien contra Guillem de la Torre, per un alou de lona anomenat el Mur vell. El 1142 el vescomte de Cardona, Bernat Amat. senyor del castell del Brull, li permuta la meitat del
delme de Vilanova de Seva, que rebia a Balenyà, per una quantitat d'ordi, espelta i vi, que li pagarien cada any dels béns del castell del Brull; i si no li ho pagaven Guillem de Balenyà rebria el domini de Sant Mamet. propietat del vescomte.
1 'any 1148 va cedir als cavallers del Temple una peca de terra i els cavallers templers li permuten dos masos del terme de Balenyà, un d'ells que tenien per un canvi i fet entre el seu pare, Berenguer Ermengol, i Pere Ramon de Taradell, senyor o feudatari major del castell de 1.'Aguilar (A. C. A. Docs. Ramon Berenguer IV, perg. 201 i 204).
Amb el mateix Guillem es veu que la família Balenyà havia assolit un gran prestigi, ja que el 1148 va rebre l'encàrrec de guardar com a castlà el castell del Brull, i va rebre, també la donació del mas Prat, que tenia Berenguer Seniofred de Bastons, i les batllies de les Eroles, contra el pagament de mil sous. Signa el document d'acceptació amb la seva esposa, Dolça, i els seus fills. Guillem i Pere (A. M. F. V. Llibre I 5 de Perg. Brull. doc. 63).
Un altre fill de Guillem 1 i Dolça fou Bernat, que el 1154 fou dotat perquè fos canonge de Vic amb els masos Puig-antic, de Santa Coloma Saserra. i Pedrós, de Balenyà o Collsuspina, amb el pacte que si el fill moria abans que els pares, aquests poguessin retenir aquests masos fins a la seva mort; cada any, el dia 15 d'agost, n'havia de pagar un porc als canonges de Vic. FI bisbe els dóna en compensació el mas Cot. que l'església de Vic tenia al terme de Balenyà (U. Montcada. Episcopologi. 1, pàg. 462).
En molts documents de la Plana de Vic, i especialment en els que fan referència al monestir de Sant Llorenç del Munt. signa com a testimoni Guillem I de Balenyà, amb la seva esposa i, sovint, amb diversos fills; per aquestes signatures sabem que, a més dels fills Guillem, Pere i Bernat, ja esmentats, va ésser pare de Ramon (1148-1151), de Ponc (1148), d'Arnau (1115-11 79) i de les noies Ermessenda i Guilleuma (1148).
Guillem II de Balenyà fou l'hereu i surt documentat entre els anys 1148 i 1184. Es va casar amb Peregrina i, com el seu pare, intervé en molts documents de la comarca al costat del senescal Guillem Ramon, casat amb Beatriu de Montcada; surt fiancer d'aquest Guillem Ramon per béns situats al terme del castell de Muntanyola (1166), i també del bisbe de Vic. Pere de Redorta, del qual va rebre feus i comandes (1172). L'any 1179, amb els seus germans, Pere i Arnau, va rebre en feu de Pere de Vilademany, senyor de Taradell, la guarda o castlania del castell de Brunyola, proper a Santa Coloma de Farners.
Igual com el seu pare, va tenir una atenció especial envers els cavallers templers o de l'orde militar del Temple de Jerusalem, i per això l'any 1184, junt amb la seva muller. Peregrina, va posar sota defensa i protecció dels cavallers del Temple el seu casal, stadium o estai de Planeses amb totes les seves terres, hort i molí, un altre «estai» o casal que tenien al Brull amb les seves terres i el molí que hi tenien, i també totes les terres, tries, horts i vinyes de Balenyà. Com a compensació de la protecció dels templers els pagaran cada any, per la festa de Sant Miquel de setembre, una quartera de bon blat i una mesura de Vic (A. C. A. Docs. Alfons I, perg. 373).
Era costum de nobles petits o amb pocs mitjans de defensa el fet de posar les seves terres i possessions sota la protecció dels ordes militars, templers o hospitalers, per assegurar que ningú no els agredís o els prengués els seus bens. Els templers, que eren una important orde religioso-militar, clavaven als límits de les propietats que tenien encomanades uns estendards amb la seva creu distintiva i, si algú usurpava aquells béns, se les havia de mesurar amb aquella poderosa orde militar. Aquest mateix Guillem II de Balenyà, el 26 de juny de 1159 va donar a l'església de Sant Fruitós de Balenyà i als seus preveres aquelles tries o camps anomenats de la Cot, perquè els sacerdots de Sant Fruitós preguessin sempre per ell i pels difunts de la seva família. (Resum de pergamins - Arx. P. Hostalets de Balenyà).
En la documentació d'inicis del segle XIII trobem un Guillem de Balenyà casat amb Maria, diferent, per tant, de l'anterior, que havia mort el 1206, mentre que la seva esposa el va sobreviure almenys fins el 1214; suposem que era hereu del Casal i per tant seria un GuiIlem III de Balenyà.
Pel mateix temps actua un Berenguer de Balenyà tenia, en feu del vescomte Guerau de Cabrera, béns a les muntanyes de Planeses i el delme de Terrassola. Aquest Berenguer podria ésser un germà de Guillem III.
Entre el 1201 i el 1214, en la documentació de Sant Llorenç del Munt veiem actuar Pere Guillem de Balenyà, fill de Guillem III, que es va casar amb Beatriu.
Per aquest temps la família Balenyà devia passar alguna penúria econòmica que els va obligar a empenyorar o vendre a carta de gràcia els seus dominis de Balenyà a la família Bellpuig, senyors de Sant Julià de Vilatorta. Aquest domini dels Bellpuig sobre terres dels Balenyà consta en documents dels anys 1203 al 1216, bé que això no impedí que la família Balenyà disposés dels seus béns, encara que els reconegués en vassallatge als Bellpuig.
És entre aquests anys, concretament el 27 de maig de 1206. quan Pere Guillem de Balenyà i la seva mare, Maria, varen arrendar o establir a Ramona de Mirambell, al seu marit Elies i als seus fills el mas Pujol de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, amb la condició que el tinguessin habitat per un masover i paguessin cada any un parell de capons, per Tots Sants, pel mas i les terres de farratge, 12 diners pel camp de Porcades i 8 per la Buiga de la Font, també hauran de pagar de cens per tota la seva propietat 2 sous, per la Mare de Déu d'agost. Tot això ho tindran, però, sota l'alt domini de Bertran de Bellpuig (A. D. V. Fons de Sant Llorenç, 1206).
EI darrer senyor del llinatge dels Balenyà fou Bernat I de Balenyà, fill de Pere Guillem, que trobem actuant entre el 1215 i el 1240. Estava casat amb Elisenda i no va tenir fills.
Com els seus antecessors, va intervenir activament en la documentació comarcal del seu temps, com a testimoni en molts documents, marmessor de testaments i feudatari de molts béns; com que la majoria no fa referència directa a Balenyà no els extractarem, només ens fixarem en dos documents molt importants atorgats al darrer any de la seva vida.
FI primer és del 26 de febrer de 1240 i en ell renova la donació que el seu avantpassat. Guillem I de Balenyà, havia fet al monestir de Sant Llorenç del Munt, del mas Rualles o Rovalles, de Vilanova de Sau i hi afegeix el mas Tallades i el que posseïa a la mateixa parròquia de Vilanova, tot el que tenia a Sant Hilari Sacalm, un cens que rebia en el mas de Ferrer de Moles i els masos Vinyes, Pasqual i Blanc, de Balenyà, amb la condició que es creés una nova canongia al monestir de Sant Llorenç del Munt i que el nou canonge pregués sempre per la seva ànima, per la dels seus pares i per la dels seus parents difunts. Com a primer canonge presenta el noi Bernat de Moles, de la parròquia de Balenyà. (A. D. V. Fons de Sant Llorenç, Perg. s. XIII).
Pocs mesos després, el 7 d'agost del mateix any. Bernat de Balenyà feia testament, del qual va nomenar marmessors: Guillem de Montgrí, sacristà de Girona, Berenguer de Santa Eugènia, germà de Guillem de Montgrí, Bernat de Bellpuig. Ramon d’Esparreguera, Bernat d'Altarriba i Bernat de Sau. En aquest testament fa esment del seu pare, Pere Guillem, i de la seva esposa, Elisenda, a qui deixa el dot, l'escreix i diners per testar, així com l'usdefruit si continua vídua. Després fa una gran quantitat de deixes piadoses, sobretot al monestir de Sant Llorenç del Munt, on vol ésser enterrat i on sembla que s'enterraven tots els Balenyà i, entre aquests llegats, en fa un a Sant Fruitós i als seus sacerdots.
Allò més interessant és la distribució o disposició dels seus béns, reveladora de la seva posició social de petit noble, que no posseïa cap castell, però sí la guarda o castlania de molts. La primera deixa és la de la Domus o Casal de Balenyà, que llega al seu nebot Pere de Vilagelans, al qual també deixa la castlania, dret i rendes que comportaven la guarda del Castell de Pierola d'Anoia, que tenia en feu de Berenguer de Montserrat, del castell del Brull, que tenia en feu o per Guillem de Cardona, del d'Aguilar, que tenia per Pere Ramon de Vilademany, etc.
Guillem de Balenyà era un sotscastlà o guardià en segon o tercer grau dels castells de Pierola, d'El Brull, de L'Aguilar, del de Taradell, del de Solterra, del de Brunyola, de Meda. de Gallifa i d'altres importants béns als termes de Montclús, de L'Argimon i al sector de Planeses o de les Guilleries osonenques. Tot ho tenia com a subinfeudat, o sigui, com a ajuda o concessió d'altres nobles que ho tenien per un infeudament directe; això no obstant, tot eren origen d'entrades i de béns que feien dels Balenyà uns cavallers coneguts i amb una notable categoria dins la petita noblesa comarcal.
Per conèixer amb detall l'estat econòmic i els lligams o dependències que el darrer senyor de la línia directa dels Balenyà havia assolit, el millor és transcriure o traduir literalment el testament ja esmentat de Bernat de Balenyà, on es fa una enumeració total dels seus béns, drets i lligams feudals.
Aquest testament, fet el 8 dels idus d'agost, que correspon al nostre dia 7 d'agost de 1240. es guarda a L'Arxiu de la Cúria Fumada o de l'antiga notaria eclesiàstica de Vic. al Manual I de Testaments. (1240-1242) folis 20-21.
Diu així:
«Jo, Bernat de Balenyà, gaudint de parla i de plena memòria i també de salut, però com que la mort regna a tot arreu, faig el meu testament. Elegeixo per mermessors Guillem de Montgrí, sacristà de Girona, i Bernat de Santa Eugènia. seu. Bernal de Bellpuig. Ramon d’Esparreguera, Bernat d'Altarriba i Bernat de Sau. sense perjudici per a cap d'ells. En primer Hoc deixo a Déu i a la seva gloriosa Mare Maria la meva ànima perquè l'acullin i governin. Deixo el meu cos per enterrar al monestir de Sant Llorenç del Munt. I reconec i pago a dit monestir de Sant I Llorenç tot el mas de Riualles (o Rualles) íntegrament amb totes les seves pertinences tant en la muntanya com en el pla, aigües, boscos i tots els seus altres drets, tal com ho va donar ja a dit monestir el meu avi Guillem de Balenyà, amb cl document de donació que li va fer; i en esmena de tot el temps que jo he retingut dit mas i no he pagat res per ell al monestir, afegeixo a la donació el meu i bocs de Riualles, amb totes les pertinences i drets que jo pugui tenir en ell de qualsevol manera, i també li dono tot el mas de Soler, íntegrament, amb tots els seus home i dones i tot el que posseeixo a la parròquia de Sant Pere de Ferrerons i tot el mas que per mi té en Pere Guerrau a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà i en la de Sant Martí del Brull amb tots els seus drets. I aquests masos, els dono al monestir amb la condició que s'estableixi en dit monestir un sacerdot que celebri sempre allà per la meva ànima i la dels meus parents i que intervingui en les cerimònies del monestir. Establiran aquest prevere el prior del monestir, el seu convent i el senyor de Balenyà. També mano, si la capella de Balenyà no fos construïda quan jo em mori, que el meu hereu la faci construir dels béns i drets que he deixat assignats per a aquest fi, i concedeixo plena llicència al bisbe de Vic perquè tingui cura d'això, i assenyalo per a la construcció de dita capella tots els rèdits que tinc al bisbat de Vic, excepte els que tinc obligats per l'esponsalici de la meva muller Eligsendis i el que he donat al monestir de Sant Llorenç. Deixo al sacerdot o beneficiat que tindrà cura de la dita capella de Balenyà tot el que tinc a les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i de Sant Andreu de Tona, això és, el mas Tordera que tinc a la parròquia de Sant Andreu de Tona i els masos Argelaguer, Campgalí, Ort i el mas de Pere Ferrer i el de Pasqual, amb tots els seus drets, perquè el sacerdot que s'encarregui de la capella pugui menjar i vestir-se i pugui viure decentment. Vull que aquest sacerdot porti una vida sana en aquest lloc. Deixo a Sant Fruitós de Balenyà 5 sous, a Sant Martí i a Sant Joan del Brull 5 sous. a Sant Joan i a Sant Pere de Seva 5 sous, a Sant Feliu de Planeses 5 sous, a Sant Esteve de Tordera 5 sous, a l'obra de Sant Pere i a la confraternitat de Santa Maria de Vic 10 sous. a l'Hospital de Jerusalem 10 sous, a la casa del Temple 10 sous. a la Confraternitat menor 20 sous i a la major 40 sous. Mano als meus marmessors que després de la meva mort facin un àpat segons la possibilitat dels meus béns. Deixo a Maria, filla de Maria Quirze, 50 morabatins pels quals li busquin marit els meus marmessors i a Eligsendis, muller meva, el que resti dels meus béns i eixides. Dono a Guilebert de Subirats C monedes d'or que li dec. Deixo a Bernart Bord que vaig alimentar L. sous. Deixo a la meva muller Eligsendis tots els meus béns mobles, bótes i paraments de la casa de Balenyà i de Sant Feliu de Planeses per fer-ne el que vulgui, excepte les cavalleries, que les deixo als meus marmessors per pagar els meus deutes i els del meu pare Guillem de Balenyà, respectant sempre abans l'esponsalici de la meva muller amb tots els seus milloraments, Tots els llegats que he fet a Sant Llorenç i a altres llocs, que en pugui fruir dels seus fruits la meva muller Eligsendis mentre visqui, i, morta ella, que passin íntegrament al monestir.
Deixo a Arnau de Campmajor la vuitena part del delme del Riu d'ordis que es té pels senyors de Balenyà. Deixo a la persona que tingui el lloc de Guillem de Molet tot el mas que té Pere Puig de Brunyola a la parròquia de Sant Fruitós de Brunyola amb tots els fruits que té en dita parròquia i també la fàbrica o ferreria que té a dita parròquia pels senyors de Balenyà. També deixo a Bernat de Vilagelans els 5 morabatins que té per una convivença el senyor de Vilademany, el qual els té per en Pere de Vilagelans i en Pere de Vilagelans pel senyor de Vilademany. Deixo al mateix Bernat de Vilagelans tot el que tinc pel senyor de Montclús a diverses parròquies, com són Sant Esteve de Tordera, a Sant Miquel de Vallmanya, als masos de Vilella i al feu de Vilarrúbia i a Sant Cristòfol de la Castanya, Sant Martí del Brull, Sant Martí de Viladrau i en altres llocs, i tot això ho tinc per Guillem de Montclús, senyor meu, i pels meus successors. També deixo i dono a Pere de Vilagelans tota la meva casa de Balenyà amb totes les seves terres i possessions, cavallers, homes i dones i feus, i tot el castell de Pierola que tinc per Bernat de Montserrat amb tots els seus cavallers, homes i dones, alous i feus, excepte el mas de Pere Goltré, que és alou franc del monestir de Sant Llorenç del Munt, també li deixo el castell del Brull que tinc per Guillem de Cardona amb cavallers, homes i dones, alous i feus i tots els drets, i el castell de I.'Aguilar que tinc per Pere Ramon de Vilademany amb tots els cavallers, homes i dones, alous i feus i drets, i el castell de Taradell que tinc per Ramon de Lluçà amb tots els seus drets i el castell de Solterra que tinc per Ramon de Vilademany i pel fill de Ramon de Medià, ja difunt, amb tots els seus drets, i el castell de Brunyola que tinc per Pere Ramon de Vilademany amb tots els seus béns i drets. I és manifest que el mas de Pere Ervigs i la fàbrega de Sant Fruitós de Brunyola i de Sant Dalmai els tinc pel senyor de Cabrera. També deixo a Pere Vilagelans el castell d'Argimon que tinc per Pere Ramon de Vilademany i pel fill de Ramon de Medià, amb tots els seus drets, i el castell de Gallifa amb tots els seus drets que hi té. També deixo a Pere de Vilagelans el castell de Meda que tinc per Berenguer de Queralt, amb cavallers, homes i dones, alous i feus i tots els seus drets, i l'estàtica o Domus de Planeses amb totes les seves pertinences que tinc per Guerau de Cabrera i tot el que tinc i puc tenir a les parròquies de Sant Feliu de Planeses i Sant Sadurní d'Osor i Sant Pere de Castanyadell i Sant Andreu de Bancells que ho tinc tot per Guerau de Cabrera. També reconec i confesso que la Domus o Casal de Balenyà amb tot el que li pertany és alou meu, franc i lliure. Per tant, si dit Bernat de Vilagelans morís sense descendència legítima que arribés a la majoria d'edat, vull que tot el que li deixo passi immediatament al seu germà Pere de Vilagelans i, si ambdós morissin sense descendència legítima, vull que tot passi a Beatriu d'Orta, llur germana, i als infants que pugui tenir de Berenguer d'Orta, marit seu. i si amb Berenguer d'Orta no tingués infants, que passi tot a Alrada de Rubió, una altra germana, i si Alrada morís sense infants, a l'altra germana Eligsendis i als seus descendents.
Finalment mano als meus marmessors que tot seguit de la meva mort facin entrar les persones que he designat en la possessió de llur herència i acompleixin tots els meus llegats i últimes voluntats, un cop pagats els meus deutes i obligacions començant per totes les coses que deixo disposades i manades a favor de la meva esposa Eligsendis, i que després tot passi a les persones que més amunt tinc designades.
(Acaba sense designar testimonis ni cap altra nota final).
Aquest testament ens dóna també la notícia de la intenció que tenia Bernat de Balenyà d'erigir una capella amb un sacerdot beneficiat a Balenyà, el text llatí diu a Balenianum, no pas a Sant Fruitós, la qual cosa indica que la capella la volia fer al costat de la seva Casa de Balenyà. Era costum de les cases nobles, com Vilagelans, Mont-rodon o Esparraguera de tenir una capella al seu costat. Creiem, però, que la disposició del difunt no es va dur a terme, perquè els seus successors deixaren de tenir residència al Casal de Balenyà.
la muller de Bernat, Eligssenda que sembla que era del llinatge dels Castellet, havia fet ja testament a Vic el 1235 i el va modificar amb un codicil el 21 de setembre de 1242. Disposa, en aquest document, que els 20 sous que deixava al seu nebot Berenguer de Martorell, ara passessin a la capella de Santa Maria del Castell de Castellet; deixa també 100 monedes d'or al seu nebot Gilabert de Subirats i 200 al seu germà Ramon de Castellet (A. C. F. V. Testaments I (1240-1242), fol. 88 r.)
Com hem vist, ja amb Bernat I de Balenyà s'extingí el llinatge i els seus béns varen passar als Vilagelans, família de cavallers, propietaris i residents al castell de Vilagelans, ara del terme de Gurb, i també d'altres béns a les Guilleries i a la Plana de Vic.
|
|