|
|
|
EL POBLE DELS HOSTALETS VOL UNA CAPELLA
D´acord amb tot el que abans s'ha exposat, el poble dels Hostalets a finals del segle XVII tenia quatre o cinc famílies i a final del segle XVIII en tenia com a mínim una setantena, xifra que va pujar fins a mitjan del segle XIX a prop d'un centenar, per estancar-se després i iniciar una lenta davallada.
La falta d'estadístiques fiables fa que ens moguem en un terreny poc segur en voler precisar els censos, bé que és vàlid l'ordre general de creixença. Això s'il•lustra molt bé amb les dades que recollim a continuació.
Així llegim en el famós «Diccionario Geogràfico-estadístico...» dirigit per Pasqual Madoz, que més d'un cop hem citat i que es va començar a imprimir el 1845: «EI pueblo, al que dan los naturales el nombre de Hostalets, forma una calle con 70 casas de mediana apariencia y la mayor parte con huertecitos». Després referint-se al terme general de Balenyà continua: «Otras 30 se encuentran esparcidas, de las cuales 8 son de propietarios y las demàs pertenecen a colonos» i al capdavall de l'article que dedica a Balenyà diu que tot el terme té 93 vecnos y 654 almas. Madoz o els seus corresponsals feien servir habitualment l'estadística de l'any 1842 i si atenem que el mot vecino equival a cap de casa, vol dir que de les 100 cases que ell dóna en xifres arrodonides per al seu terme municipal, que incloïa per tant I.'Aguilar, però excloïa el sector de Vall-ossera i Sant Mamet i les cases de la Cogullada i part llevantina del Carrer del Sol que eren del terme de Seva, tenia només 93 famílies.
Una altra estadística del 1854. que es guarda a L'Arxiu de la Secretaria del bisbat de Vic, sota el títol «Estado de las parroquias del obispado, sus anejas, cofradias, almas o parroquianos del Obispado: 1854», diu de Balenyà, segons informació donada pel seu rector Dr. Pere Arbós.
«La parròquia de San Fructuoso de Balenyà es de 2' ascenso, vereda 4, provincià de Barcelona, con 997 almas, con 180 casas, de las que 152 en la parròquia y 28 en la aneja que es Collsuspina. De la matriz hay 81 casas reunidas y 71 diseminadas en el radio de una hora».
Aquí cal tenir present que s'hi inclouen les cases del Carrer de la Cogullada, del carrer del Sol i de Sant Mamet, que tots eren parroquians de Balenyà, com es comprova amb els llibres sagramentals de la rectoria dels Hostalets que comencen el 1655.
La diferència entre les 70 i les 81 cases que veiem entre 1842 i 1854 al poble dels Hostalets, podria per tant venir de la inclusió de les del sector de Seva, que no s'integraria a Balenyà o als Hostalets, des del punt de vista municipal, fins cl 1936.
De totes maneres desconcerta el fet que l'any 1855, amb motiu d'iniciar-se el Plan parroquial o de reforma i creació de noves parròquies, propiciat pel concordat de 1851, el mateix rector Dr. Arbós va enviar a la Secretaria del bisbat de Vic. amb data de 27 d'abril de 1855 una relació en la que assenyala al poble dels Hostalets 116 veïns o famílies repartits així: Hostalets. Arrebalde baix. vehins 25, Carrer Major 35, Carrer nou 5, Carrer de les Fontetas*), Carrer del Sol 16, Carrer del Serrat 9. i Carm de la C'ogullada 17».
Si prenem l'estadística municipal del 1857, aquesta del tot fiable, dóna per al municipi de Balenyà (inclòs 1.'Aguilar i exclòs el sector de Seva abans detallat). el total de 828 habitants i el 1887 el de 667 habitants, la qual cosa confirma el despoblament abans esmentat, sensible sobretot a les cases de pagès Si per la mateixa època fem servir Ies estadístiques de la parròquia trobem que el 1855 el rector Arbós .
diu que té un total de 997 feligresos dels quals 133 són al sector de Collsuspina i 864 a la resta de la parròquia de Balenyà, el llibret de Compliment Pasqual de 1885, en el qual falten els menors de 7 anys. diu que la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà té 706 ànimes repartides així: 342 a pagès, 299 al poble dels Hostalets i 65 al carrer de la Cogullada.
Servint-nos del Llibre Sagramental de Baptismes de 1807 al 1851, dels 65 caps de casa que allà hem consignat vivint el 1855 n'hem trobat 31 amb l'ofici de bracers o simples jornalers (d'ells 5 residint al Carrer de la Cogullada, que l'escrivà de l'època diu sempre Gugullada); els restants es reparteixen en.tre 7 que tenen l'ofici de teixidor (en Pere Casanovas, dit Tusell, diu que és teixidor de lli i en Josep Raurell teixidor de llana, els restants no diu què teixeixen; d'en Josep Serra no diu l'ofici però que viu a Can Teixidor de la Creu), 5 són corders o que feien cordes, 3 fusters (en Jacint Verdaguer, Segimon Grau i Joan Mas i Montanyà), 3 cistellers, 2 traginers, 2 sastres, 2 teulers, 3 mestres de cases (Joan Mas i Verdaguer, Josep Barnils i Pau Trasserra), 1 ferrer (Josep Vilar i Batlló), 2 moliners, 2 espardenyers, un sahaté i un hostaler i pagès (Josep Toll).
Tot això indica per tant que era un poble de gent menestral i molts d'ells gent d'ofici
|
|
|
L´església de Sant Josep abans de la reforma
|
|
L´església de Sant Josep, obres de la construcció de les arcades.
|
La construcció de la capella
Hostalets tenia per tant vida pròpia i un bon cens d'habitants els quals, per complir amb els seus deures religiosos, havien d'anar a l'antiga parroquial de Sant Fruitós, situada a més de 25 minuts de bon caminar vers el ponent de la població. Això va fer que alguns veïns, acomboiats pel mestre i vicari Mn. Josep Baulenas, que cada dia havia d'anar de la vella parroquial a la població per fer classe, comencessin a llançar la idea d'erigir una capella a la població, la qual cosa els facilitaria, sobretot .1 la gent gran, complir fàcilment amb els seus deures religiosos.
Amb l'aprovació de l'ecònom Mn. Joan Soler es va crear una comissió formada com a capdavanters per Mn. Josep Baulenas, Salvador Oller (que tenia una fabriqueta als Hostalets) i Joan Barnils i Aregall i recolzada per tota la població.
La primera cosa que van obtenir va ésser que en Josep Vilar, el ferrer del poble, els cedís de franc el camp dit «La Feixeta», en un extrem del carrer del Serrat, per aixecar la nova església. En Vilar va fer la cessió amb escriptura notarial el 2 de novembre del 1877.
Animats amb això el 10 de novembre de 1877 varen adreçar un memorial al bisbe de Vic Dr. Pere Colomer, sol•licitant el permís per fer la nova capella i posaven com a raó que la vella parroquial distava dos quilòmetres de la població i això feia que molta gent, sobretot els vells i també en dies de mal temps, no poguessin anar a missa. Signaven la petició en nom de tots els veïns. Salvador Oller i Dulcet, Ramon Bres i Aragall, Francesc Vilar i Batlló i Pere i Joan Barnils i Aregall.
Examinades les raons que al•legaven els peticionaris i després d'haver cridat a consultes Mn. Soler, l'ecònom i Mn. Baulenas. va respondre així el bisbe de Vic, el 24 de novembre de 1877:
«Vistas las causas que alegan los vecinos del pueblo dels Hostalets para que so les permita la construcción de una capilla pública en dicho pueblo, concedenu> el permiso que solicitan con la precisa condición de que dicha Capilla quede en todo sujeta a la jurisdicción y dirección del Cura pàrroco, y dcbiendo el sacerdot o encargado de celebrar la Misa en los domingos y demàs dias festivos ensenai la doctrina cristiana a los fieles por espacio de un cuarto de hora y que por el nusino tiempo haga una explicación sobre el Evangèlic católico de cuyo cumplimcnlo nos avisar el Cura Parroco de Balenyà.— Pedró, obispo de Vic». (acta en catellano)
La concessió va animar tota la gent dels Hostalets i tot seguit es va iniciar l'obra, però en ésser a la meitat d'ella ja s'havien acabat els diners i aleshores van començar els disgustos i el desànim per part d'alguns. Els disgustos vingueren perquè havent sol•licitat ajuda a la parròquia i als pagesos aquests es varen negar a donar res. ja que temien, com aviat succeiria, que la nova església restés culte i aportacions a l'eglèsia de Sant Fruitós.
Dintre l'any 1878, es va fer una nova Comissió o Junta formada per Mn .Josep Baulenas, Salvador Oller, Joan Barnils i Aregall, Pau Mataró, Salvador Bres, Fracesc Toll i Josep Vilar, tots ells veïns dels Hostalets, els quals a més de recaptat diner d'allà on podien, treballaven a l'obra amb les pròpies mans, sobretot Mossèn Baulenes, que era el més engrescat.
L'arquitecte i constructor o director de l'obra era el conegut mestre de casos de Vic, Josep Illa, aquell de qui una relació de l'època en diu pomposament arquitecte, bé que, tot i no tenir el títol, era un constructor de fama.
La comissió va buscar també ajuda de gent vinculada amb els Hostalets porò que vivia a fora, i la millor adquisició o amic que varen fer fou en Josep Gallifa i Bou. fill dels Hostalets, que vivia a Barcelona, on tenia un comerç; ell serà l'ànima de l'obra aportant-hi molts diners i iniciatives i. sobretot, cercant amics i gent que paguès coses.
En Josep Gallifa va deixar escrit tot el procés de creació, recaptes i millores fetes a l'església dels Hostalets en un Quadern o manual que té per títol Historia de la Iglesia de San José de Hostalets, 1877, que després de la seva mort, el 15 de setembre de 1898, va acabar el seu fill. Aquest Manual es guarda a la rectoria o arxiu d'Hostalets de Balenyà i gràcies a ell sabem molts detalls, bé que sempre segons la visió d'una part, la de l'altra part o del rector de Sant Fruitós, sovint oposada als interessos de la gent dels Hostalets, es troba en els documents que sobre aquest afer es conserven a L'Arxiu de la Secretaria del Bisbat de Vic.
És tenint present totes dues versions com intentarem donar-ne una visió ben àmplia.
Amb un gran esforç de diners, aportats la major part per gent del poble i en Josep Gallifa, es va poder cobrir l'església per la primavera del 1879 i tot seguit completar el seu interior, fou en Josep Gallifa qui va fer que la nova capella es dediques a Sant Josep, i va prometre que si així es feia, pagaria la imatge del patró.
Diuen les memòries, escrites per ell mateix, que el Sr. Francesc Padrol, arquitecte de Barcelona, va pagar l'altar major d'estil bizantí, en realitat neoclàssic, amb les imatges de Sant Pau i de Sant Joan a cada costat, pel cambril que era molt alt (18 x 9 pams) en Josep Gallifa va pagar una imatge de talla de Sant Josep, de 13 pams d'alçada. L'altar major es va completar amb la imatge de Sant Elies, en una banda, pagada per la veïna Maria Vila, dita la Bartomeua, i la de Sant Salvador
d'Horta guarint malalts, a l'altra banda, pagada per l'arquitecte de Barcelona, Jaume Palet.
El dia 12 de juliol de 1879 es va celebrar la inauguració i benedicció de la nova capella amb assistència i oficiant l'ecònom Mn. Joan Soler i predicant el Dr. Pere Barbena, amic del Sr. Gallifa i vicari de Sant Jaume de Barcelona.
L´any següent, el dia 26 de marc de 1880, els veïns d'Hostalets varen fer una instància al bisbe de Vic demanant permís per poder celebrar, amb tota la solemnitat possible, la novena i festa de Sant Josep al•legant «que era el primer año de celebrar la fiesta del Patrocinio de San José, titular de la capilla nuevamente edificada en el citado pueblo».
L'any 1880 havia deixat la parròquia l'ecònom Mn. Joan Soler, que era partidari o amic de la nova església, i hav ia entrat com a rector Mn. Josep Picanyol, que atiat per un grup de propietaris del lloc, fervents partidaris de la vella parroquial de Sant Fruitós, veien amb recel la nova església dels Hostalets.
Contra l'anterior petició, feta al bisbat, en va protestar Mn. Picanyol, al•legant que en el decret o permís donat per erigir la nova capella l'any 1877, es deia taxativament «y en ella no se celebrarà función alguna sin previó conocimiento del Cura parroco» i això no se li havia demanat. El Vicari General va cridar a Vic el rector de Balenyà i aquest va deposar la seva actitud i per això el 10 d'abril es donava permís per celebrar la festa del Patrocini de Sant Josep, que se celebrava el mes de maig.
Erà la primera guspira d'una tensió que duraria molts anys. en realitat fins a la mort del rector Picanyol, el 21 d'octubre de 1893.
Un document de l'any 1881 ens diu el preu de l'obra de la nova església. Es tractava d'una instància dirigida al Vicari General del bisbat de Vic. Dr. Ramon Sala, en la que els vuit caps de casa que més havien contribuït a fer la capella sol•licitaven el dret de poder tenir un banc propi a la capella. Deien en ella que l'import total de l'obra s'estimava en 8.589 pessetes de les que ja se n'havien pagat 5.782, quantitat que havien aportat així: en Josep Gallifa i Bou havia donat en total 1.435 pessetes, Francesc Vilar i Batlló (fill del ferrer Josep Vilar que havia donat el solar) 1.132. Salvador Oller i Dulcet 752. Josep Baulenas i Blancafort 602, Francesc Toll i Deu 522, Joan Barnils i Aregall 522, Pau Mataró i Farràs 462 i Ramon Bres i Aregall 355. La resta es comptava fer amb captiris i donatius particulars.
El Vicari General els va concedir el privilegi sol•licitat el dia 10 de gener de 1882.
|
|
