|
|
|
|
SI VOLEM L´ESTATUT LLUITEM PER LA REPUBLICA
|
|
Benvinguts a la meva web:
|
Em va fer molta il•lusió incloure en la meva web un poc del nostrat de Balenyà i la seva història, les seves peculiaritats i així, donar-les a conèixer a la resta del món.
Qualsevol suggeriment o comentari que s'us pugui ocórrer serà benvingut i si veig que pot ser interessant ho inclouria en la meva web, respectant el pensar i la manera que cada persona pugui tenir.
|
|
Edifici de l'ajuntament construït 1992 (Antic Centre Civic)
|
|
LA CONSTRUCCIÓ DE LA CAPELLA
|
|
Hostalets tenia, per tant, vida pròpia i un bon cens d'habitants, els quals, per complir amb els seus deures religiosos, havien d’anar, a l´antiga parròquia de Sant Fruitós, situada a mes de 25 minuts de bon caminar vers el ponent de la població. Això ve fer que alguns veïns, acomboiats pel mestre i vicari Mn. Josep Baulenas, que cada dia havia d'anar de la vella parròquia de la població per fer classe, comencessin a llançar la idea d'erigir una
capella a la població, la qual cosa els facilitaria, sobretot a la gent gran, complir fàcilment amb els seus deures religiosos.
La població dels Hostalets va prendre un notable ritme de creixença a partir del 1920, ja que el municipi (en realitat tota la creixença es feia a la població) va passar de 854 habitants l'any 1920 a 1250 el 1936 i 1217 el 1940. Això explica que el 1921 el vicari mestre sol•licités permís per binar o celebrar dues misses cada diumenge i els dies festius a l'església de Sant Josep dels Hostalets.
El 1928 es va reconèixer al sacerdot dels Hostalets la categoria de vicari, ja que l'Estat i l'església la condició de vicaria, be que encara amb l´obligació de batejar-se i rebre els sagraments cabdals a l'antiga església de Sant Fruitós. El mateix any el capella vicari, Mn. Pere Fargas, va sol•licitar, el dia 4 d´octubre, permís per adquirir un solar de 378 m2 al costal de l'església per ampliar-la. Els esdeveniments polítics i la guerra civil que va malmetre els objectes de culte i perseguir la religió varen paralitzar les millores previstes. Fou acabada la guerra civil, amb el retorn de la llibertat religiosa, quan en pocs anys es va culminar la vella aspiració de la gent de la població..
L'any 1941 es varen concedir fonts baptismals a l'església dels Hostalets, i el rector Mn. Pau Comellas i Escriu, que residia a L´Ajuda, va demanar, ell personalment al bisbat, plenes facultats per administrar tota classe de sacraments, inclosos els baptismes i les primeres comunions als Hostalets, així com àmplia llicencia per predicar, fer el catecisme, les exèquies i funerals, la qual cosa li fou concedida al 11 de febrer de 1942.
Era aleshores vicari dels Hostalets Mn. Agustí Verdaguer i Bruch, que tot seguit va entrar en conflicte amb Mn. Pau Comellas, el qual va demanar deixar la parròquia el 1942. Mn. Agustí actuava amb plena independència, com ho indica la inscripció de la campana de 176 quilograms que va batejar el 1942 i en la qual va fer gravar:
COADJUTORE AGUSTINO VERDAGUER BALANIANI SANCTI JOSEPH ECCLESIAE DICATA FUIT ANNO MCMXLII. La campana diu també que fou feta a Pamplona per Vidal Erice.
El 1943 el rector Mn. Josep Romeu va intentar calmar els intents secessionistes de la Gent dels Hostalets, però aquest, amb Mn. Agustí, feien reunions i temptejo a Vic per obtenir una tinença o ajuda parroquial autònoma de Sant Fruitós o de l’Ajuda i pretenien, fins i tot, fer una parròquia independent. Contra aquests propòsits Mn. Josep Romeu el 1946 va adreçar un memorial a Vic demanant que això no es dugués a terme a causa de la poca distancia entre les dues esglésies i perquè tota la parròquia només tenia 1.027 animes.
|
|
Bandera oficial de Balenyà
|
Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el cap negre de l'àguila de l'escut, d'altura 2/7 de la del drap, al centre del 1r terç vertical, i amb tres rengles horitzontals, cadascun de sis losanges vermells juxtaposats, que toquen les vores superior, inferior i de vol als altres dos terços del drap.
Història
Va ser publicat en el DOGC el 23 de setembre de 1999
|
|
Escut caironat partit: 1r. de gules, una banda d'or carregada d'un cap d'àguila de sable; 2n. losanjat d'or i de gules. Per timbre una corona mural de poble.
Història: Va ser aprovat el 12 de maig del 1983.
Blasonament.
Un blasonament és una descripció d'un escut. De fet, és la part que es manté invariable i s'hereda, no pas la imatge en si, que pot variar en funció de l'artista.
La primera partició amb el cap d'àguila són les armes dels Balenyà, senyors de la "domus" de Balenyà, una casa fortificada que estava sota la jurisdicció dels Centelles, representats a la segona partició per les seves armes, el losanjat d'or i de gules.
Gules és en nom heràldic del color vermell.
Per tradició no es pot juxtaposar amb l'atzur ni el sinople.
La tonalitat que la Societat Catalana d'Heràldica recomana segons la codificació pedane és Super Warm Red U.
El 1683, Silvestre da Pietrasanta va estipular que el color de gules havia de representar-se amb línies verticals quan no fos possible fer ús de colors.
El sable és el color negre heràldic.
És considerat un color neutre, de manera que es pot juxtaposar amb altres colors.
La Societat Catalana d'Heràldica recomana fer ús del to de negre Extra Black U en la codificació pantone.
En els gravats es representa mitjançant ratlles verticals i horitzontals creuades
En Heràldica, un Timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
En l'heràldica cívica es coronen els escuts amb corones de poble, vila, ciutat, comarca, i vegueria o província. En l'heràldica nobiliària, en canvi les corones són de baró, vescomte, comte, marquès, duc, príncep i rei.
Hi ha poblacions que llueixen per timbre corones nobiliàries depenent del grau del noble que hi fos sobirà. Hi ha d'altres timbres, a part de corones. L'escut del Regne de València, per exemple, llueix l'Elm del rei Jaume I.
|
|
FESTES I CELEBRACIONS ACTIVITATS
|
HIVER
Presentant activitats des de 20 de desembre fins a 25 de gener
Sant Fruitós, 21 de gener
Concurs de balls de saló
Carnestoltes, Concurs de disfresses
PRIMAVERA
Premis literaris Miguel Bosch i Jover
Aplec dels ous, dilluns de Pasqua
Sant Jordi, concurs literari escola
1 de maig, festa de la quitxalla, urb. Sud
Concurs de jardineria Joan Molet Juny, festes dels barris: nord-mig i sud
Focs de Sant Joan (rebuda de la flama de Canigó)
ESTIU
24 d'agost, Sant Bartomeu, Festa Major d'estiu
Concurs fotografia popular de Festa Major
Concurs de pintura ràpida i dibuix local
Aplec de Balenyà
Setembre es celebra la festa de les bruixes, de molta tradició a la nostra zona
Diada 11 de setembre, barrí del mig
Més informació en les entitats de poble:
|
Entitats
Si desitja saber més d'aquest tema prem l'enllaç
|
Fem el pa cuit amb llenya, Coques, Roques d´Osona. Recorda que també pots trobar un gran assortiment en pastes farcides de nata, trufa i crema.
Carrer Major Nº 50
08550 Balenyà (Els Hostalets)
|
Som-hi
Som-hi !!! - Recerca de recursos en Català
|
|
BALENYÀ ELS HOSTALETS
SITUACIÓ GEOGRÁFICA
|
El municipi de Balenyà es un terme de 17 km2 i té, per tant, una extensió un xic inferior a la mitjana comarcal, que es d'uns 25 km2 per municipi. S’estén pel sector meridional de la plana de Vic o de la capçalera del riu Congost, i aboca les seves aigües a la mediterrània a través del riu Besòs. Com molts municipis del sector ponentí de la Plana, la seva demarcació s'enfila a laserralada de Ponent, coneguda aquí com la serra del Puigsagordi, del Castellar, del Roc de Ia Guàrdia o de Collsuspina, en general, i la travessa formant un gran apèndix en el seu extrem SW. Per on s´'estén la moderna parcel•lació o urbanització del Puigsagordi, que baixa fins a Santa Maria Savall o al peu de Sauvanegra, al límit amb Castellcir i Centelles, prop del lloc on es reuneixen els torrents que fan de capçalera a la riera de Tenes, també tributària del Besos. A l´extrem NE, entre la via del ferrocarril de Barcelona a Ripoll o Puigcerdà, s’estén un apèndix de forma sensiblement trapezial que fa arribar el terme dels Hostalets fins a frec del nucli de la població de Tona, a tocar les conegudes Quatre Carreteres i que termeneja també amb Malla i el Brull. Aquest sector ha tingut un notable protagonisme modern gràcies al fet d´incloure una part de Ia població formada entorn de l'estació de Balenyà. El límit nord d'aquest apèndix és la petita serralada que fa partió d'aigües entre el Ter i el Besos i està format per una fèrtil vall. rica d'aigua, que aboca els seus escorrims al petit riu o torrent que baixa vers Vallossera, d'on rep el nom amb què és més conegut. El límit de llevant d'aquest sector és l'antic camí ral de Cerdanya, que passa més o menys paral•lel a la via del ferrocarril i que va ésser modificat el 1936 amb la concessió a Balenyà o als Hostalets del sector del Carrer de la Cogullada i el carrer del Sol, abans pertanyent a Seva.
El centre del municipi, de forma sensiblement quadrada, el formen el pla de camps i masos que té com a eix la carretera N-l 52 de Barcelona a Puigcerdà i que acaba o comença per la part S. al poble dels Hostalets, i més a ponent la vall o fondalada travessada pel torrent o riu dit del Congost o de l'Illa i fins conegut amb altres noms sectorials, entorn del qual es troben les restes de l'antic casal de Balenyà. la parròquia originària de Sant Fruitós i alguns dels masos més antics i tradicionals del terme.
És aquest el sector més propici per a l'agricultura, junt amb els plans que envolten la riera del Congost. Per la gran extensió de la seva planura s'hi va construir un aeròdrom de guerra entre els anys 1936 i 1939.
|
|
El municipi de Balenyà i el seu nucli urbà, es comunica per I'autovía C-17 / N-152, per la carretera comarcal N-1411C i per la línia fèrria Barcelona-Puigcerdá.
|
|
Recordem que el centre del municipi, tant des del punt de vista humà, com administratiu, econòmic o social, és a la moderna població dels Hostalets. Aquesta està situada d´una manera totalment descentrada. a l'extrem SE del municipi i a causa d'això, per una ordre del President de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Lluís Companys, de 21 de març, de 1.936, es va autoritzar el Conseller de Governació a annexar a la població dels Hostalets tot el tros situat entre l'antic camí ral i torrent o barranc de Vallossera. Aquest tros es va segregar del terme de Seva i anava de l'extrem Nord del Carrer de la Cogullada fins a sota el pla de les Forques, i això va fer passar als Hostalets els 82 habitants que residien a les 15 cases del Carrer de la Cogullada, i uns 40 que vivien a la part dreta del Carrer del Sol; la part esquerra o de ponent ja era de Balenyà o del seu municipi, ja que era el Camí ral de Cerdanya o de Torrellebreta el que feia de termenal per llevant a tot el terme, des del capdamunt del Pla de les Forques o indret de l'actual Camp d'Esports fins a sota la Casa nova del Feu, al punt on el terme coincidia amb els de Malla i Seva.
Els Hostalets, va néixer a partir del segle XVI, com un petit nucli de camí ral, però no es va expansionar fins avançat el segle XVII.
La població dels Hostalets és la que concentra la major part del poblament del terme i és ella mateixa que ha fet passar el municipi de 642 habitants el 1897 a 3.166 el 1986. Així mateix hi radiquen les modernes indústries.
Els Hostalets es troba estratègicament situada al capdamunt de l´antiga pujada de Pujolríc, coneguda mes tard com a pujada de Sant Antoni, a causa de la capella i l'hospital de Sant Antoni que hi havia en el punt de contacte entre el municipi de Seva i el de Centelles. Els carreters i traginers que anaven de Barcelona o del Vallès cap a Vic, després de la forta pujada, devien tenir la necessitat o la temptació de fer una parada i un glopet i per això es van erigir al lloc esmentat, a principis del segle XVI i potser abans i tot, un o dos petits hostals, ja que la documentació anomena sempre aquell lloc Els Hostalets, en plural. Aquí també, com hem dit abans, es bifurcava el comí històric de Vic a Barcelona: el camí mes antic la primitiva via romana, anomenat en alguns documents camí de torrellebreta, de Taradell o de I'Hostal dels Frares, seguia en direcció Vic pel carrer del Sol i de la Cogullada, i després pel fons de la Plana, molt paral•lel a l´actual via del ferrocarril; mentre que el camí ral, creat o oficializat a partir de finals del segle XIII sortia de Vic pel carrer de Sant Pere i pel pont del Remei, continuava cap a Malla i Tona i es decantava, passat Can Moianès, vers la Torre Mirona i el carrer Major, fins a coincidir amb l’anterior a la Casanova de Puig-xoriguer.
Els Hostalets es varen alçar, per tant, estratègicament, al capdamunt d´una forta pujada hi ha la bifurcació entre el camí de Cerdanya, que era a la vegada una important carrerada, i el ral més transitat de la comarca, vertadera clau d'entrada a la Plana de Vic.
|
|
LA PREHISTORIA I ELS PRIMERS TEMPS HISTÓRICS
|
Una part del terme històric de Balenyà es d'Osona i una altra part, de l'antiga baronia i després comtat de Centelles; (Va ser fundada en el segle IX amb el títol de Santa Coloma de Pujolric, va canviar mes tarda pel de Santa Coloma de Vinyoles. En el segle XIII vam trobar ja la Baronia de Centelles, localitzada en el castell de Sant Martí. A l'acabar l'Edat Mitjana els barons van abandonar el castell, i es van instal•lar en la població, raó per la qual es va canviar el nom pel de Santa Coloma de Centelles. És llavors quan es va convertir en Comtat. La població es va estendre fora de les muralles. Es va constituir el centre del comtat i es va reunir en ell un Consell General o Baronia. Formaven el Consell les parròquies de Balenyà, Bertí, Sant Martí i Valldeneu ) això vol dir que les dades prehistòriques que hom fa servir per documentar o provar el primer assentament de l'home a Osona o al sector meridional de la plana de Vic serveixen també per provar que l´home residia pels volts de Balenyà. Sembla que l'home prehistòric, per motius de defensa i segurament per la vida poc sedentària que feia inicialment, preferia les muntanyes a les valls. Això explica que la majoria de troballes de testimonis prehistòrics es facin a les altures que emmarquen el Congost: ais vessants del Montseny, per la banda de llevant, o a la serralada que separa la plana de Vic del Moianès, per la banda de ponent. Coneixem un seguit de dòlmens i de jaciments des del peu del Tagamanent al Turó Gros del Brull, passant pels dòlmens de Serra de L'Arca, Pla del Boix i Cruïlles, entre el Brull i Aiguafreda i, al vessant oposat, els del Can del Duc, la Tomba de l'Ollic, la Caixa del Moro, la Griutera i el de Mirambell, aquest tres darrers al terme municipal de Balenyà, Tots aquests dòlmens se situen en el període del calcolític o final de l’època neolítica, entre el 2500 i el 1800 abans de Crits, o sigui, de 4500 a 3800 anys de distancia de nosaltres.
El dolmen o tomba de grans lloses anomenat la Caixa del Moro es troba prop del cingle que marca la plataforma que corona el puigsagordi, de cara a Centelles, però dins del terme de Balenyà. Ara està gairebé destruït i abandonat amb les pedres remogudes i alguna d'estimbada. Fou excavat el 1928 i els ossos, un tros de sílex, dues rodelles de collaret i les peces de trosses ceràmica foren portats al Museu Episcopal de Vic. No gens lluny de l'anterior, dintre d’una espessa clapa de vegetació que fa difícil trobar-ne les restes, hi ha el de la Griutera, que també fou excavat l'any 1928; el seu material (ceràmica i tres rodelles o peces d'os) es troba també al mateix Museu. El tercer dolmen del terme de Balenyà es l'anomenat de Mirambell, ja que es troba dintre de la propietat d'aquest antic mas: és al davant d´una antiga bassa, al lloc conegut pel Serrat de la Bassa, prop d'una casa de la urbanització del puigsagordi i va ésser excavat vers el 1958; s’hi trobaren només ossos i restes de ceràmica.
|
Prehistoria
Si desitja saber més d'aquest tema de la Prehistòria de Balenyà prem l'enlla
|
LA VIL-LA I EL CASAL DE BALENYÀ
ETIMOLOGÍA I PRIMERES MENCIONS HISTÓRÍQUES
|
Balenyà és un nom més que mil·lenari, i per tant carregat d'història, que va adoptar i transmetre, en el moment que es consolidaven la recuperació i el poblament de la Plana de Vic, per allà els segles IX i X, l'antiga parròquia de Sant Fruitós, erigida a la capçalera del riu Congost, no sabem quan. Aquest nom el va rebre d'una gran propietat o vila rural que s'estenia per la vall de la riera de la Nou, anomenada en els seus inicis torrent de Cüells, i. successivament, riera de Vilageriu o del Barbat, de la Nou i de l´Illa, fins adoptar més endavant el nom de riu Congost i arribar a la Mediterrània amb el nom més conegut de riu Besòs, després d'aplegar bona part de les aigües del Vallès Oriental.
Constatem l'existència del nom Balenyà des de l'any 955, sota la forma in villa que vocant Balagnano i més endavant sota les formes Balaniano (983), Balagnans (1042), o Balenyanum (1083), bé que s'imposarà a l'època medieval la forma Baleniano d'on ha derivat la forma catalana Balenyà. No ens atrevim pas a donar cap etimologia amb un mínim de garantia del nom, perquè cap autor dels que se n'han ocupat pot assegurar res. Com a mostra d'aquestes vacil•lacions direm només que el Diccionari (Català-Valencià-Balear), en el seu vol. 2, pàg. 226. (edició de 1980), diu que ve «probablement d'un patronímic llatí Valenianu, derivat del nom propi Valenius o bé de Balanianum, derivat del nom personal cèltic Balanius, mentre que el llibre Els noms de llocs de Catalunya, l'autor del qual es diu, precisament, Pere Balañà i Abadia (Edit. Generalitat de Catalunya 1989, pàg. 162) fa derivar el nom del llatí vall i de l'àrab clàssic al-ajnan o aljanàn, que vol dir dels jardins o sigui que Balenyà voldria dir «vall dels jardins», bé que l'autor es mostra dubitatiu en la seva proposta i en la nota 2 insisteix que podria tractar-se d'un antropònim àrab, si bé també diu que altres el creuen d'origen llatí.
Dèiem, doncs, que de moment se li atribueixen orígens cèltics, llatins i àrabs, la qual cosa vol dir que ningú no sap amb certesa el seu significat.
|
Casal de Balenyà
Si desitja saber més d'aquest tema de la Vil·la i el Casal de Balenyà prem l'enllaç
|
|
LLOCS D'INTERÉS HISTÓRICS
|
|
Creu de Terme. Estil Barroc, any 1.695, al fons el Santuari de la Mare de Déu de l´Ajuda
|
ANTIGA PARROQUIA DE SANT FRUITÓS DE BALENYÁ
La fita històrica, artística i fins sentimental mes important de tot el terme de Balenyà es l'església parroquial de Sant Fruitós de Balenyà, transformada o coneguda modernament com el santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. En aquet santuari s'ha atresorat o condensat tot el passat del terme històric de Balenyà i es dreça com un monument perenne en record i homenatge ha tantes i tantes generacions de filis del terrer que hi foren batejats i que han barrejat les seves cendres amb les ierres que l'envolten.
L'església de Balenyà es un petit joiell d'art on hi ha testimonis valuosos de l’època romànica, gòtica, renaixentista, barroca i fins la mes moderna, en les pintures que decoren el seu altar major. Abans, però, de deturar-nos en la descripció del monument, convé donar una bona pinzellada del seu passat històric.
No sabem quan es va erigir la primera església de Sant Fruitós a Balenyà. La primera noticia històrica que coneixem data del 12 de març del 948, quan l'arxilevita o ardiaca Guadamir, persona coneguda per altres documents antics d'Osona i que tenia importants béns al redós de Balenyà, com a Vilageriu, de Tona, a l'Aguilar, ara al terme dels Hostalets, a Múnter i a Sant Cugat de Gavadons, va llegar en el seu testament et ad Sanctum Fructuosum bove I, o sigui, un bou. a Sant Fruitós. No hi ha cap dubte que es tracta de Sant Fruitós de Balenyà, perquè la resta de deixes piadoses les fa a Sant Pere de Vic, a Sant Andreu de Tona i, sobretot, a Sant Miquel de Vilageriu, capella situada ben a prop del termenal de Sant Fruitós de Balenyà. Vilageriu ho tenia per herència dels seus pares i del seu germà difunt. El document suposa que l'església es devia construir molt abans, a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic, després de la conquesta de Guifré el Pelós i probablement es va erigir a partir dels inicis del segle VI, que es quan tenim constància de Inexistència del bisbat de Vic. Ho hem insinuat ja en parlar dels primers temps histories
|
L´Ajuda
Si desitja saber més d'aquest tema:
Parròquia de Sant Fruitós de Balenyà
prem l'enllaç
|
|
